logo conjunt

Qui som

Nivell d'associacióFont de la Guatlla-Magòria és l'Associació de Veïns i Veïnes que des l'any 1984 treballa al servei del veïnat, i a més, des de novembre de 1994, amb la signatura entre el Districte de Sants-Montjuïc i l'Associació, d'un protocol de pactes i acords, es fa càrrec de gestionar el Centre de Barri Font de la Guatlla de titular municipal. Aquest acord de gestió, comporta reconèixer la utilitat social i cultural del programa d'activitats de l'Associació, com un interlocutor amb prioritat dels interessos i necessitats veïnals i un suport a la seva tasca.

Actualment hi ha comptabilitzats 546 socis/es, amb una mitjana d'edat força elevada, tot i que no hi ha cap estadística que ens aporti una dada que es pugui interpretar. En funció de les dades estadístiques registrades el 2004, el barri compta amb una població major de 18 anys que es podria estimar en uns 9400 habitants. Relacionant ambdues dades tenim un nivell d'associació del 5,8%.


Enfocament de la nostra actuació

Si esteu interessats en un desenvolupament més ampli del nostre pensament, podeu consultar el treball de Mireia Teixidor i Planas, que presentem en annex:


Aspectes històrics

Història dels barris de Magòria i de Font de la Guatlla

Si bé el topònim de Magòria es pot trobar recollit a diversa bibliografia històrica dels plans de la ciutat de Barcelona, Font de la Guatlla és un terme que sembla haver-nos arribat per l’ús propi del veïnat que així es referia a la part de la muntanya de Montjuïc i fins a finals dels noranta no s’inscriu amb aquest topònim en el mapa actual dels barris de Barcelona.

S’explica a Tots els barris de Barcelona (J. Fabre i J.M. Huertas, 1976) que al llarg dels anys vint, al voltant de la riera de Magòria, avui desapareguda, es formà un dels nuclis més impressionants que mai han existit de barraques a Barcelona. Amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, sembla que la major part de barraques foren eliminades i molts dels seus habitants anaren a les llavors noves “Cases Barates” construïdes en els darrers temps de la Dictadura de Primo de Rivera. A l’esmentat barri de Magòria se li atribuïen tres zones diferenciables a nivell urbanístic:

  1. La part vella del barri amb cases del segle XIX corresponents als carrers de Sant Ferriol, dels Fideuers, d’Amposta ... I també prop d’aquest nucli, el que avui és la seu central de la Fundació “Caixa Forum”: la fàbrica Casarramona de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch, durant anys caserna de policia i declarada monument nacional el 1976.
  2. La zona alta, que adjunta a la part més vella que s’acaba de detallar, és la qual avui anomenem Font de la Guatlla. Llavors es presentava com la part de Magòria que donava al Parc de Montjuïc aglutinant un reguitzell de petits carrers, la majoria amb noms de flors: Crisantem, Gessamí, Dàlia, Begònia, Lotus... I com a via principal dels anomenats carrerons s’enfilava el carrer de la Font Florida que encara avui comença amb una masia del 1801, Can Cervera (de recent afectació urbanística pels nous plans directors de la Muntanya).
  3. La part més nova del barri de Magòria es perllongava paral·lela a la Gran Via fins a la Plaça Cerdà. En tant que via àmplia i de ràpida circulació la Gran Via va definir la línia fronterera dels barris d’Hostafrancs i la Bordeta, tot i que en aquesta mateixa banda resta la vella estació de Ferrocarrils Catalans Magòria, construcció també modernista de Josep Domènech Estepà que s’inaugurà el 1912, avui recuperada com espai de lleure cívic pel veïnatge.

Curiosament, (i no a l’atzar, sinó per determinant influència de l’AAVV), el topònim que ha anat perdent-se en l’actualitat és el de Magòria; essent Font de la Guatlla la nominació que es refereix a tot el conjunt d’aquest territori descrit. I així, tenim que en les ZEG (Grans Zones Estadístiques) de la distribució territorial d’enguany al Districte de Sants-Montjuïc s’hi adscriuen: Poble Sec, Montjuïc, Zona Franca-Port, Font de la Guatlla, La Bordeta-Hostafrancs i Sants.

Al l’Ordenació del Trànsit del Districte de Sants-Montjuïc, quan es fa referència a l’origen històric dels barris, es comenta que Font de la Guatlla sembla que va ser una font que va existir en els terrenys del barri, entre d’altres tantes que brollaven a la muntanya de Montjuïc al segle XIX. Un monòlit de 1997 amb una gàrgola del segle XVIII que devia formar part del dintell d’alguna masia o edifici noble recorden la font que va donar nom al barri.

Els orígens associatius de la barriada

Històricament, se citen a Font de la Guatlla algunes organitzacions associatives amb anterioritat a les associacions de veïns (Els Hereus 1889, entitat d’esbarjo; El Recreu 1890; El Cor La Nova Lira d’Hostafrancs 1910 i Panxeta 1912), però no es poden presentar com a precursores del moviment veïnal posterior, sinó que se suposa que tingueren un marcat caràcter obrer lligat a l’activitat fabril d’aquells anys.

Després, s’explica a la publicació de l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (1998) que durant el primer franquisme (1940-1960), hi hagué a Font de la Guatlla una entitat anomenada “Nia Nesto”, que en esperanto vol dir “El Meu Niu”, la qual organitzava xerrades, teatre i cinema i sembla que resultà força cohesionadora dels moviments socials de l’època. Però el 1968 aquesta entitat hagué de plegar amb la detenció d’alguns dels seus membres. Tanmateix, malgrat la clausura de l’organització en va subsistir la Cooperativa Magòria nascuda de la inquietud d’uns quants pares que varen acabar fundant una escola. Pels voltants dels seixanta la barriada es presentava francament degradada i desatesa per l’administració a tots nivells: des de l’escolarització dels infants , passant per la manca de serveis sanitaris i comunitaris en general i òbviament els relatius a l’activitat social. Al llarg d’aquelles dècades coexistien dues associacions de veïns: la de “Font de la Guatlla”, recollida la seva constitució al Llibre d’actes, de l’Assemblea de socis el 3 de març de 1972 i la Veïns i Amics de Magòria, constituïda un parell d’anys més tard, amb socis/es, membres de les quals, alguns ho eren a la vegada de la Cooperativa i de l’associació d’esperanto.

La fusió de les dues associacions Veïnals

Resulta curiós observar que en una barriada de tant poc abast, comparada amb moltes altres de Barcelona, hi convisquessin dues AAVV treballant en paral·lel, a voltes de forma convergent i en altres ocasions amb objectius ben contraposats.

J. Fabre i J.M. Huertas (1976) comenta, enllaçant amb el tema anterior, que pel gener de 1974, l’Associació de Veïns de la Font de la Guatlla, la d’Amics de Magòria i la Cooperativa Magòria signaren conjuntament un document demanant a l’Ajuntament una escola, un institut i unes instal·lacions esportives pel barri.

Finalment, el 4 de maig de 1984 es dissolgueren en assembla general les dues associacions de veïns per fusionar-se i crear l’actual :Associació de Veïns i Veïnes de Font de la Guatlla-Magòria.

S’anaren creant algunes altres organitzacions associatives però a la Guia d’Entitats de Sants- Montjuïc de 1989 publicada per l’Ajuntament de Barcelona només hi ha registrades tres entitats: La Societat Coral, el Grup d’Hora 3 de la Parròquia de Santa Dorotea i l’Associació de Veïns Font de la Guatlla-Magòria.

Més informació històrica

Tot i que una mica antic, també podeu consultar amb profit l'opuscle de caràcter històric que es va editar el 1998


  Centre Cívic Font de la Guatlla + Associació de Veïns i Veïnes Font de la Guatlla-Magòria
Rabí Rubén 22 - 08004 Barcelona - Tel. 934 248 506 - Fax 934 262 069
admin@fontdelaguatlla.org